Carolina i el tió

"Una mà de contes" us explica un conte sobre la tradició nadalenca catalana del tió.





Clicant la imtage podreu veure i escoltar el conte!

Dites dels mesos de l'any

En aquest enllaç podeu trobar dites de tots els mesos de l'any il·lustrades amb dibuixos de nens de P5. Realment m'ha fet molta gràcia i crec que és una bona manera de treballar els mesos.

Això també forma part de la meva unitat didàctica. Es tracta que els "meus" nens/es de P4 s'aprenguin les dites amb l'ajuda del que han fet aquests nens/es de P5.

Clicant sobre la imatge podreu veure les dites:

Vídeo de La Masovera

Mireu com ballen La Masovera aquests nens. Voleu provar-ho volsaltres també?

(Vídeo que forma part de la unitat didàctica)

La Masovera

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...

La meva tecnoautobiografia

Quan em van proposar aquesta tasca vaig pensar d'iniciar el text així: "Tot va començar quan a P-4 vam baixar per primer cop a la sala d'ordinadors de l'escola"; però després de pensar-ho amb calma, he de dir que tot va començar quan vaig veure la tele per primer cop, o el forn, o unes ulleres; perquè tot això és tecnologia. De tota manera em centraré en les "Noves tecnologies", que per a mi serien, bàsicament, l'ordinador, el telèfon mòbil i altres aparells electrònics.

Doncs bé, deixant de banda la televisió (que vaig descobrir amb menys d'un any d'edat i que era una cosa extraordinària per una nena com jo), possiblement el meu primer contacte amb noves tecnologies va ser amb l'ordinador que tenia el meu pare, un Mac de menys d'1 giga de memòria, antic per l'època, que només servia per escriure textos (que, per cert, no podíem imprimir) i jugar a simples jocs. Més tard, quan feia P-4, com he apuntat abans, ens portaven de tant en tant a la sala d'ordinadors, on hi havia uns deu Windows 3.1 (o alguna cosa així) ja que el Windows 95 encara no havia sortit. Allà per parelles fèiem servir el CLIC i para de contar. Però, ara que ho penso, estava molt bé i era una escola molt avançada. A l'escola on treballo ara com a monitora de menjador, els de parvulari tenen un ordinador a cada classe, però els nens no el fan servir, només la mestra. Així doncs, que jo amb 4 anys ja fes servir un ordinador era molt avançat, vaig tenir sort.

Vaig seguir tenint contacte amb ordinadors durant tota l'escolarització obligatòria ja que fèiem l'assignatura d'informàtica. Malgrat això, on més he après a fer coses interessants amb el PC ha estat a casa, amb el Windows 98 que vam comprar quan tenia 9 o 10 anys i el Windows XP que tenim ara. Amb 10 anys vaig descobrir Internet, sobretot els xats. Em fascinava com podia ser que fos possible parlar amb gent de qualsevol part del món (ara ho trobo normal). També a aquesta edat va haver-hi per primer cop un mòbil per casa, el de la meva mare, que el feia servir més jo per jugar que no pas ella. Era el NOKIA més petit que hi havia (ara diríem que és un "tarugo" amb antena). Ma mare trigava (i triga) una eternitat en escriure un sms i jo, amb 10 anys, trigava la meitat. Això deu ser perquè els nens aprenen tot més ràpid que els adults, o perquè sóc de la Generació Einstein...

Als 13 anys, i després de demanar-ho molt, em van comprar un mòbil per mi. Era un Sony Ericcsson petit, en blanc i negre. Un any i mig més tard, mon pare es va trobar un mòbil, en color i amb sons polifònics. Em va fer molta il·lusió tenir-lo, però no funcionava gaire bé. Així que, quan tenia gairebé 16 anys, me'n van compar un altre, amb càmera de fotos i vídeo, que és el que tinc ara.

En quant als reproductors de música, de petita tenia un "walkman", "lo más de lo más" llavors. Quan els CDs van començar a ser comuns, em van compar un discman. Una mica més tard, vaig començar a sentir parlar dels MP3. No sabia ben bé què eren, era una "pijada" per a mi. Malgrat això, poc temps després en vaig tenir un (tenia 16 anys); i després un altre i ara tinc un IPOD (també una "pijada" fa 3 anys).

També cal parlar de les càmeres de fotos. Me'n recordo de la gran càmera amb carret que portava ma mare per fer-me fotos. Després vaig tenir-ne una d'automàtica per portar-la a les excursions de l'escola. Alguns nens ja tenien una digital, però només els que tenien diners; per mi era una cosa molt llunyana. Tot i això, de seguida en vaig tenir una, ara farà 2 o 3 anys.

I el mateix va passar amb les cintes de vídeo VHS. Ara ja gairebé no existeixen. Jo ara tinc un gravador/reproductor de DVD tot i que conservo els reproductor VHS per veure els vídeos de quan era petita.

Fent això m'he adonat de com han canviat les coses. Durant la meva curta vida les noves tecnologies han canviat una barbaritat. En només 18 anys hem passat dels cassetes, les cintes de VHS, la tele de tub i els ordinadors d'1 giga de memòria a els MP3, els DVDs, les teles de plasma i els ordinadors que fan virgueries. Què ens espera en un futur no gaire llunyà? Encara no ho sabem, però de ben segur que tot ha de canviar molt encara.

He de fer un afegitó ja que a classe ens han fet adonar-nos que hi ha més tipus de tecnologies. En el meu escrit només he parlat de les artefectuals, però també existeixen les simbòliques ( els diners, per exemple. Com han canviat! De les pessetes als euros... Quin embolic quan amb 12 anys havia d'anar a comprar el pa i, acostumada a que hem digeussin "Són 120 pessetes", va i em diu "1 amb 5".) Així mateix tenim les biotecnològiques, com per exemple els adobs o els medicaments. (Sort en tenim d'aquests! Què faríem sense les Aspirines?) Per últim estan les organitzatives. He notat molta diferència, per exemple, entre l'organització de l'escola o l'institut i la de la Universitat.

Per finalitzar he de dir que no sé si en aquest últim paragraf que he afegit és el que ha de ser...Esperem que sí!

Salut i gaudiu de les noves tecnologies!